L'ús del mòbil a debat

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/els-mobils-a-classe/video/5478772/

Info K. Notícies sobre l'ús dels mòbils als instituts.

Parlant clar

"El llegat de Sísif"

"El llegat de Sísif" explica l'origen del debat sobre la "cultura de l'esforç" a Catalunya quan, en un moment de forta crisi econòmica, se'n reclama el retorn per poder afrontar la recuperació. Al mateix temps, el documental també ha viatjat al Japó per constatar que no som únics en aquest debat i per demostrar que el valor de l'esforç també s'ha qüestionat en una societat en què, durant segles, ha estat el pal de paller. ¿Pot ser que la globalització ens estigui igualant en valors? ¿Què ha quedat de l'heroi mitològic Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? ¿Hem renunciat a ser hereus del seu llegat?

"El llegat de Sísif"

“Jove, estudia el que t’agrada”

“Jove, estudia el que t’agrada”

Els experts recomanen situar les sortides laborals en segon terme davant d’un mercat molt volàtil

ARNAU GARCIA Barcelona Actualitzada el 16/03/2016 00:00

S’ha acabat l’època de mirar quines carreres tenen més sortides perquè ara el mercat laboral pot canviar completament en pocs anys. Aquesta és una de les conclusions dels experts en matèria educativa que hauran de tenir en compte tots aquells estudiants que afrontin la tria del seu itinerari educatiu. Sigui al final de l’ESO, d’un cicle formatiu o del batxillerat, els joves hauran de tenir en compte que “la carrera o la FP només són l’inici de la formació”, segons indica Ismael Palacín, el director de la Fundació Jaume Bofill. “Cada cop és més difícil preveure què tindrà més sortides laborals”, afirma.

La visió d’aquest expert en educació coincideix amb la de Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Precisament, aquest és el motiu pel qual recomanen als joves que afrontin la tria d’itinerari que optin per allò que més els agrada: “En un escenari en què cal formació constant, és important una especialitat que resulti agradable”.

L’experta en pedagogia i TIC de la UOC Montse Guitert es mostra en sintonia amb els seus dos companys, però matisa una cosa: “També és important que els estudiants tinguin en compte les seves habilitats a l’hora de triar”. Guitert també dóna més pes a les possibles sortides i recomana no triar, tampoc, “culs d’ampolla”.

Una tria prematura

Precisament, el moment d’optar per un itinerari o un altre és el que els experts no veuen clar. Segons Palacín, “l’avançament en la tria dels estudis que preveu la Lomce és una mala praxi”. Més taxatiu es mostra Aguilar, que posa de manifest que una decisió definitiva amb entre 15 i 17 anys és una “equivocació segura”, i recomana el “model nòrdic”, en el qual els batxillerats són una mica més pràctics i els cicles formatius més teòrics. Una flexibilització i una base comuna més potent permetrien no haver de triar tan d’hora, enganxarien més estudiants i s’arribaria més preparat al moment de la decisió, afirmen tant Palacín com Aguilar.

Guitert coincideix en l’argument de “no tancar cap via abans d’hora”, però tranquil·litza dient que “cada cop és menys difícil reorientar la línia formativa” un cop escollida. I afegeix que es posa “una pressió angoixant” als estudiants, abans d’hora, perquè el problema és que “se’ls fa excloure itineraris” en la tria.

Carrera o cicle formatiu?

“Potser ens hem de replantejar el fet que tothom hagi de cursar batxillerat i grau”, explica Montse Guitert en defensa de la formació professional com una bona sortida, i argumenta que “cal veure quin és el recorregut que més convé a cada estudiant”. I Ismael Palacín introdueix un nou element a debat: “Fer un cicle formatiu o anar a la universitat no han de ser, per força, dos camins oposats”. Palacín opina que cal potenciar més els cicles per acabar amb els llocs de treball poc qualificats, però afirma que el volum actual d’universitaris és el correcte: “Per molt que els universitaris estiguin molt mal reconeguts, segueix sent la sortida més rendible”. Palacín critica que els sous i les condicions de les persones amb més formació “no són ni de bon tros els que es mereixen”, però també recorda que la seva taxa d’atur oscil·la entorn del 10%, una xifra significativament inferior al 50% de joves sense feina en termes generals. Per trencar la dicotomia entre cicle o grau, argumenta que molts cursos de FP són una via per acabar fent una carrera.

Per a la Fundació Jaume Bofill, un impuls en l’oferta de graus seria clau per millorar la formació i “evitar el fracàs que suposa que els joves de 16 anys deixin de formar-se per entrar al mercat laboral”. Montse Guitert conclou que caldrà treballar les actituds davant un mercat laboral que serà cada cop més canviant i inestable.

Triar la carrera el segon curs és possible

Els estudiants que no tinguin clar què volen fer i que tinguin interès en diferents disciplines trobaran una possible sortida a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest centre ha començat a oferir aquest curs un grau obert que permet cursar assignatures de diferents estudis de grau durant el primer any i el primer trimestre del segon any. Durant el segon curs, l’estudiant ja ha de triar el grau en què es vulgui titular. Les branques que pot escollir són art i humanitats, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.

Antoni Bassas parlant sobre el saló de l'ensenyament

Antoni Basses parlant sobre el saló de l'ensenyament i opiniant sobre la formació dels joves

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/repassem-lactualitat-de-la-setmana/video/5588734/

Notícia:

El saló de l'ensenyament (es va fer del 10 al 13 de març  de 2016)

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/buscant-oportunitats-al-salo-de-lensenyament/video/5588908/ 

Selectivitat, graus...

El 2015-2016 s'ha implantat un nou model de Batxillerat, a primer curs, fruit de l'aplicació de la LOMCE, que tindrà continuïtat el 2016-2017 al segon curs de l'etapa.

continua llegint
 

Fitxes ocupacionals de Barcelona Treball

Selectivitat:  http://www.informat.cat/pau/

Graus: http://www.informat.cat/grau/

Test d'interessos professionals

Sala Martín, els treballadors del futur. La quarta revolució industrial

Al minut 10 parla de la quarta revolució industrial. Obviant el que diu la Melero, el vídeo és força interessant.

Emès el 3 feb. 2016

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/conclusions-del-forum-de-davos/video/5582106/

"El expediente académico no sirve para nada"

El jefe de RRHH de Google es tajante: "El expediente académico no sirve para nada

"Una de las cosas que hemos aprendido tras analizar todos los datos de nuestro proceso de selección es que el expediente académico y la puntuación de los candidatos en los test son inútiles como criterio de contratación”. Es la contundente conclusión a la que ha llegado Laszlo Bock, vicepresidente de Recursos Humanos de Google, que ha explicado en una entrevista en el 'New York Times' los cambios en el proceso de selección que el gigante de la informática ha llevado a cambo en los últimos años.  

Continua llegint:

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013-06-28/el-expediente-academico-no-sirve-para-nada-asegura-el-responsable-de-rrhh-de-google_501910/

Leer más:  Trabajo: El jefe de RRHH de Google es tajante: El expediente académico no sirve para nada. Noticias de Alma, Corazón, Vida  http://goo.gl/hNCfJZ

¿Qué se necesita para tocar bien un instrumento?

Enllaços orientació

http://www.educaweb.cat/continguts/educatius/

El web de Barcelona per trobar feina. http://w27.bcn.cat/porta22/cat/mercat/cercador_ocupacions/index.jsp

Qüestionari d'autoconeixement

En aquest apartat, hi trobaràs un qüestionari que avaluarà la teva personalitat, interessos i capacitats amb relació als entorns professionals. Hi pots consultar també la informació de suport específica per als alumnes, famílies i professors

Qüestionari

Mapa de pobles i ciutats on s'imparteixen cicles 

Violència masclista

Documental: O mi o de nadie.
(50′). En 1997, sesenta millones de mujeres murieron, a causa de la violencia de género. Una década después, el problema, lejos de solventarse, se ha instalado en la sociedad y aunque la legislación, el sistema judicial y las fuerzas de seguridad han aunado esfuerzos, el número de mujeres asesinadas a manos de sus parejas, continúa creciendo en estos últimos años.


Vïdeo de dos minuts. Dónde están los que no están.

Te atreves a soñar

Resumeix en una frase el que aquest vídeo vol transmetre

2. Quin és la finalitat del vídeo?
3. Somiar és bo o dolent?
4. Para’t a pensar en el que t’agrada i no del present i el que no t’ha agradat
del passat? I que no vols que passi en el futur
5. Somiar despert és una pèrdua de temps?
6. Que vol dir “Tot depèn del que tu creguis”?
7. Què vol dir trobar-se a la zona de confort?
8. I la zona que permet experimentar, aprendre, observar, comparar.... quina és?
Posa exemples
9. I la zona de pànic és la mateixa que la màgica?
10. Què es pot fer quan tens por al que diran, a l’equivocar-te, al ridícul?
11. Què podem fer per que els somnis es facin realitat?

programació de tutoria

PAT

Fent colzes. Elles estudien més?

Dels 125 estudiants que van treure una nota igual o superior al 9 a les provés d'accés a la universitat el juny passat, només 52 eren nois, i cinc de les sis millors puntuacions van ser obtingudes per noies. Unes dades que avalen la teoria que les noies són més bones estudiants que no pas els nois. A Laura Alá encara li queden alguns anys per fer la selectivitat, però ja despunta. No ha suspès mai cap assignatura i acostuma a treure notables i fins tot algun excel·lent. Aquesta jove de Canet de Mar, que ara està fent tercer d'ESO, és de les que destaquen. En aquest cicle també les noies porten la veu cantant. N'hi ha més que acaben l'ESO i ho fan amb més bons resultats. D'ençà que va entrar a l'institut, cap noia de la seva classe ha repetit i, en canvi, quatre nois no han aconseguit passar al següent curs. La Laura assegura: "A la meva classe hi ha pocs nois que destaquin, generalment traiem més bones notes que ells". Ella tampoc es passa el dia estudiant: "Faig els deures i quan és època d'exàmens m'hi poso i estudio". Al seu parer, la clau de l'èxit de les noies respecte als nois és: "Nosaltres estem més atentes i ells es distreuen més". El psicòleg i educador especialitzat en adolescents Jaume Funes remarca que "les dades confirmen que les noies tenen més bon rendiment acadèmic que els nois", però afegeix de manera sorprenent: "Potser aniria bé que fossin pitjors estudiants perquè se centren massa en els estudis i no descobreixen experiències vitals que els correspondrien per edat, com l'expressió artística". En aquest sentit, el també periodista lamenta que "les noies amb bon rendiment acadèmic subordinin els seus interessos als de l'escola per la pressió social". I sentencia: "No és un èxit personal ni vital treure unes grans notes si no es dediquen a fer altres coses, ja que sovint això té conseqüències en la seva salut emocional".

enllaç a la notícia sencera

Les alumnes d'escoles sense nois treuen més bones notes

 Un estudi britànic revela que es distreuen menys i confien més en les seves capacitats

Les estudiants que pateixen per aprovar en centres mixtos brillen a l'ensenyament segregat

Dijous, 19 de març - 00:00h.

Que els nois que van a classe amb noies obtenen pitjors resultats acadèmics que els que assisteixen a escoles únicament masculines és una cosa sabuda. Sigui perquè les seves hormones es veuen sumides en una muntanya russa, sigui per vergonya o sigui perquè se senten intimidats, la conclusió general és que es distreuen, es descentren. El que és nou és que, segons una investigació britànica, aquesta influència també existeix en sentit contrari. Els nois distreuen de la mateixa manera les noies. És a dir, elles també es descentren.
L'informe que ahir va publicar el rotatiu londinenc The Guardian detalla no només que les adolescents que comparteixen aula exclusivament amb altres noies obtenen més bones notes a l'examen final de batxillerat, sinó que, a més, demostren una millor progressió personal.
Així, les 71.286 adolescents de centres femenins que es van presentar als exàmens de batxillerat al Regne Unit l'any passat van treure resultats superiors al que es podia esperar segons els registres del graduat escolar. A l'altre costat de la balança, de les 647.942 noies que estudiaven en escoles mixtes i que van realitzar les mateixes proves, el 20% ho va fer pitjor del que se n'esperava.
BENEFICIS INNEGABLES
Dit d'una altra manera, aquelles alumnes que a primària van suar la cansalada per treure's el graduat i que, a secundària, van optar per assistir a una escola femenina van aconseguir superar el batxillerat gairebé sense baixar de l'autobús escolar.
La investigació s'ha fet sota el patrocini d'una guia britànica per triar escola (Good schools guide). La seva directora, Janette Wallis, va assenyalar que "molts pares tindran en compte els innegables beneficis d'una educació mixta, com el fet que estudiar amb persones del sexe oposat prepara d'una manera més real per al que és la vida i l'entorn laboral", però va afegir que "ignorar les dades de l'estudi seria un error". I és que la comunitat educativa britànica "no s'hauria imaginat mai que hi hagués tanta diferència" entre els registres dels dos tipus de centres.
Però ¿per què es donen aquests resultats? Segons la cap d'estudis d'una escola femenina de Kettering, Suè Dunford, "ser molt bona en certes matèries --matemàtiques, ciències i física-- en una aula femenina mola", i és que "ningú pregunta" a les alumnes per què destaquen "en una assignatura pròpia de nois".
SENSE COMPETÈNCIA
Els centres només per a noies, segueix Dunford, són molt positius "per a les estudiants que pateixen una falta de confiança". "Nosaltres no tenim nois competint amb elles i distraient-les, raó per la qual poden assolir tots els seus objectius", afegeix. Al Regne Unit, 220.000 noies i 160.000 nois --d'un total de 3,5 milions d'alumnes-- estudien en centres de secundària no mixtos.

 

Pluja d'idees per a una gran gala

Treball en equip

El pont

Charlotte & Jonathan

a) Quina conclusió podeu treure d'aquest vídeo?
b) Vista la reacció del públic, que creus que pensen?